jueves, 22 de octubre de 2009

Tasca 1: VALORACIÓ DEL CLIMA DEL CENTRE

Aquesta tasca es fa per conèixer la realitat del centre, de tal manera que ens serveixi de punt de partida per millorar el propi currículum. Per poder apreciar el clima utilitzarem una tècnica coneguda com “Sis capells per pensar” de Edward de Bono.


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbGnhc0biVyA4UQj2wnXO52F1amW4TVT1sggah9rJBMcIjfupg-h8VRSwbMV3wo56cXfd6WJOGb50pdn49pndTFHhpS6J6C5T1oupyTJs5k5Y1aJHAa0RQ83tZPSijtC5iRY5hXyTgow/s1600-r/6+thinking+hats.jpg

Capell blanc: Pensam en les dades de que disposam, la informació que tenim i què podem aprendre d’ella. Mirar quins “buits” de coneixement tenim sobre la situació, i tractar d’omplir-los, al manco ser conscients d’ells. En aquest moment és quan podem analitzar les tendències passades i extrapolar-les amb les dades històriques.

Què son les competències bàsiques?
Quin és el seu objectiu?
Com s’apliquen dins l’aula?
Com s’han de posar en marxa?
Com s’avaluen?
Com programar amb competències bàsiques?
Exemples pràctics d’escoles on les hagin treballades.
Experiències d’altres escoles.
Informació clara i concisa.
Com es plasmen a la programació?
Com es canvien plantejaments i metodologia?


Capell Vermell: 'posant-nos' el capell vermell, podem veure els problemes emprant la intuïció, la reacció interior i l’emoció. També hem de pensar en com reaccionaran emocionalment altres persones. Tractar de comprendre la resposta de les persones que no coneixen totalment el nostre pensament.


Curiositat per la seva utilitat
Curiositat per si finalment resultarà positiu o negatiu
Angoixa i por davant el desconeixement.
Sensació de manca d’informació.
Per on començar?!
Incertesa
Inseguretat.
Por davant objectius poc definits,
Sensació de camí llarg i feixuc.
Desemparament davant el desconeixement.
Desconcert davant els canvis.
Por per no saber fer
Un repte! Anirà bé un pic ho coneguem millor.
Innovació pel centre
Frustració davant tant de canvis i desconeixement.
Sensació d’estar perdudes davant tanta informació, de no saber dur-ho a terme.
Demanda de que es faci feina per competències, però ens manca preparació.
Animada i amb ganes de treballar damunt aquest tema.
Conscienciada de la importància de dur-ho a la pràctica.
Optimisme contingut; amb capacitat però atabalada, encoratjada però indecisa.
Interès per saber les avantatges de les competències bàsiques en relació amb els actuals ensenyaments.


Capell Negre: punts flacs d’una decisió, mirar-los a la defensiva. Perquè no podrien funcionar. Punts febles d’un pla. Això permetrà eliminar-los, canviar-los o preparar un pla de contingències. El capell negre ens ajuda a fer plans més “forts” i “flexibles”. També ens ajudarà a localitzar els falls i riscos. Aquest capell aporta un dels beneficis més reals d’emprar aquesta tècnica, ja que moltes persones “amb èxit” tendeixen moltes vegades a pensar de forma positiva, la qual cosa fa que no puguin veure els problemes amb antelació i això els pot deixar desprevinguts davant les dificultats.


Pèrdua de temps per no aconseguir els objectius plantejats.
Cap, perquè sempre se pot aprendre alguna cosa.
Cap, aprendrem dels errors.
No se farà bé ni lo d’abans d’iniciar el canvi, ni lo plantejat.
Ha fallat alguna cosa entre familia-escola-alumnes.
Manca d’experiència i de recursos.
Feina inútil. No es veurà el canvi. Es continuarà amb una metodologia poc eficaç.
Una vegada més es qüestionarà la feina dels mestres.
Més fracàs escolar
Tornar a canviar el pensament de nins i mestres.
Un altre tràmit burocràtic; més paperassa per la programació.
Una idea molt bona a nivell humà, però difícil d’aconseguir a nivell pràctic.

Capell Groc: ens ajuda a pensar positivament. El punt de vista optimista que ens ajudarà a veure tots els beneficis d’una decisió i el seu valor. El capell groc ens ajuda a continuar quan tot ens assembla difícil i “negre”.


Millora en la comprensió del que es treballa.
Millora general de l’educació.
El canvi pot ser per a millorar.
Una nova manera de fer feina.
Millora en les infraestructures materials i personals de l’escola.
Treball més lliure i ajustat a la realitat de l’entorn i als interessos dels infants.
Evitarà la simple transmissió de coneixements sense saber-ne la utilitat.
Treballar les coses més essencials i treure les menys importants.
Acostar els nins a la realitat.
Aprenentatges més eficaços.
Reducció dels continguts i més funcionals.
Aproximació del currículum a la vida quotidiana i a l’infant.
Metodologia més atractiva als alumnes i per tant més motivadora.
Poder arribar a tots els alumnes, aconseguir una millora individual en tots els aspectes: a nivell cognitiu, afectiu i emocional.
Feines més creatives deixant més de banda el llibres.
Treballar el de sempre però d’una manera més motivadora i engrescadora.
Prepara millor l’alumne per viure al món.
Reflexió sobre la pròpia feina i possibilitat de millora.
Si funciona de la mateixa manera que ens varen explicar a la conferència, els resultats podrien servir per fer un gran canvi, un gir de 180º al sistema educatiu, a la manera d’aprendre i d’avaluar. Es podrien suprimir coses fins ara “poc útils” que tenim al currículum i centrar-nos en aspectes pràctics aplicables a la vida quotidiana.
Fer que els nins estiguin més motivats.
Millorarà el clima de l’escola perquè tots se sentiran menys frustrats.
Els nins aprendran més i més ràpidament.
Els pares s’implicaran més en el procés.
Currículum més proper a la realitat dels alumnes.
Priorització d’objectius i continguts més útils, interconnexió de coneixements i funcionals.
Obtenir major interès i major implicació de l’alumnat.
Incidir en uns coneixements més realistes, més propers a la vida real.
Canvi metodològic on els nins són els protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Novetat


Capell Verd: correspon a la creativitat. Aquí és quan podem desenvolupar solucions creatives davant un problema. És una forma de lliure pensament en la qual no hi ha lloc per a les crítiques.
Planificar de forma conjunta models curriculars d’acord amb la realitat del centre.


Plantejar objectius reals.
Ser optimistes.
Estar oberts als canvis.
Formació als mestres.
Partir dels interessos dels infants, activitats més manipulatives, experimentals i lúdiques.
Veure les coses de manera més positiva, amb il·lusió i motivació.
Implicació de tots els mestres.
Més coordinació entre els membres del claustre.
Fer recull d’activitats pràctiques.
Treballar amb metodologia més adient per la feina.
Millorar la pràctica docent.
Organitzar situacions de la vida quotidiana on s’impliqui tot el centre: anar de viatge, anar al mercat, ...
Fer menys feina amb els llibres i les fotocòpies i propiciar que els alumnes creïn els seu material didàctic.
Treballar més per projectes.
Establir una línia de feina de centre ben definida.
Adaptar els ensenyaments a la societat; primer a la propera i continuar amb la global.
Programació anual coherent.
Elaboració conjunta amb altres centres de les activitats de competències bàsiques.
Treball de recerca d’informació sobre competències bàsiques.
Treball interdisciplinar.
Realitzar activitats de CCBB de cada àrea i cada nivell, anar ampliant-les juntament amb altres centres.
Assessorament d'altres centres que ja ho duguin a terme.
Fer coses pràctiques.
Aprofitar qualsevol recurs que estigui a l’abast de l’alumnat i a partir del qual es puguin treballar els continguts: receptes, ...

Capell Blau: constitueix el control dels processos. Aquest és el capell que empren les persones que dirigeixen una reunió.

Més treball de forma conjunta amb els mestres que asseguri una bona coordinació.
Tenir molt clar el que es vol fer i molta coordinació a tots els nivells.
Partint de la realitat social que vivim, de les necessitats de la societat.
Més coordinació.
Seria important la figura de coordinació de cicle, un paper determinant en l’elaboració dels diferents nivells de concreció.
No és sols feina dels tècnics, és feina cooperativa entres els dissenyadors del currículum i els mestres.
Conceptes i metodologia molt clara



Conclusions:
L’activitat dels capells ha resultat ser una eina molt útil per conèixer els diferents punts de vista que tenim els mestres envers les competències bàsiques i començar a vèncer algunes resistències mitjançant la flexibilització del pensament.
Aquesta activitat ha permès posar de manifest les legítimes pors que tenim els mestres davant la incertesa i les conseqüents resistències al canvi, però també han mostrat les ganes i il•lusió per millorar en tots els àmbits de la nostra tasca.
Els freqüents canvis de la normativa educativa, que sovint sols s’ha traduït en fer paperassa, fa que molts mestres hagin manifestat la por a que les competències bàsiques sols duguin a burocratitzar la tasca diària del docent i no donin resposta a les necessitats reals dels alumnes i professors.
Però, gràcies a aquesta activitat també s’ha fet visible que som optimistes i que aquest canvi pot millorar el rendiment acadèmic i el comportament dels alumnes, així com les condicions de feina dels mestres.